'L’àrea 52' de Vila-real

El Casal Jove... per parlar del Casal Jove tenim que remontar-nos en el temps, i no precisament perquè pel temps que portem esprant-lo. Ja al 2005, i abans, s'ens prometia pel 2007.
Jo vos parle de 1979 quan un Supercaravelle de la companyía TAE (ara desapareguda) va ser el protagonista front d'un fenomen OVNI. Fora un 11 de novembre.
El pilot alertà a la torre de control de que una sèrie de llums estaven al voltan la nau ficant en perill la seua integritat i es va veure obligat, davant del perill de colisió, a fer un aterratje d'emergencia a l’areoport de Manises. Finalment abans d'aterrar les tres llums rotjes deixaren en pau l’avio. Més tard un Mirage F-1 despegà de la propera base aèrea de 'Los Llanos' (Albacete) i començà una persecució de les llums.


En varies ocasions el pilot indicà que les alarmes que marcaven que estava sent apuntat, estaven tornant-se bojes. La persecució el portà a pasar Sagunt i adentrar-se en Castelló, on el pilot va rebre l’autorització d’obrir foc si veia perillar la seua integritat.
El F-1 aconseguir aproximar-se a menys de 500 m. quan l’ovni acelerà fins desapareixer en direcció a l’Africa.
Però, al fer mitja volta, i sobre la Plana de Castelló, el F-1 es trobà de cara amb una segona llum. El pilot no s'ho pensà dues vegades i obri foc. L’ovni fou derribat, perdent la seua lluminositat i caent a terra.

L’objecte es precipità sobre una sèrie d'horts als afores de Vila-real i començà una sèrie de maniobres encobridores. El militar al càrrec era el Capità Lorenzo que estava al front de la base en Castelló. Un destacament militar, de Castelló, i una unitat de guàrdia local de Vila-real es desplaçaren fins al lloc de la colisió.
L’espctacle era dantesc. Es parlava d'un objecte del tamany d'un cotxe monovolumen, però com si fora una pasterada de cables i metall. Podien vore un parelll de cosos entre el metall i un que havia sigut despedit fora, per la força de la colisió. Per sort totes les restes estaven concetrades en eixe hort, doncs els tarongers havien retingut els troços en menys de 10 metres.
El temps corria en contra seua. La premsa estaria alli en cuestió de moments. Es van agafar les mostres el més ràpit possible i es va acordonar la zona. Un cotxe proper va ser agafat i estrellat en el mateix lloc per tal de justificar l’accident aeri. A més es va fer una versió oficial sobre l’incident de F-1 on no dia res del segon objecte lluminós.
La intenció era dur les mostres el més ràpid possible a la base militar en Castelló, en un tren militar que s’havia desplaçat a l’estació de Renfe. Subitament, minuts abans de pujar la mercaderia, algunes peces començaren a emetre llum i un olor extrany comença a invadir la cabina del conductor de la camioneta. Els militars pensaren que podia haver un perill en el transport i descartaren l’opció del tren a l’espera dels equips de contenció. Les autoritats locals els comunicaren que era massa perillós deixar allò en mig del carrer, i com que davant d'ells hi havia un magatzen on es guardava material municipal, decidiren amagar les restes fins que arribaren els equips de conteció.
La maquinària militar va començar a treballar d'amagat. Es tancà el magatzem i els equips de contenció feren un desplegament d’ordinador i equip científic.
El que tenia que haver sigut una maniobra de transport s'havia convertit en una maniobra que durava mesos. El desconeixement del que va passar amb l’equipament de l’ovni que encara funcionava creava una psicosis que augmentava quan un cientific va descobrir que l’activitat augmentava sutilment quant els cossos dels tres pilots eren apartats de les restes.
Hi havia de prendre una desició i ràpidament. Donat que el magatzen era de propietat municipal i la importància del projecte, es va prendre l’opció de assentar l’equipament científic i augmentar la seguretat del magatzem. D'aquesta manera passaria a ser una operació militar, estant el magatzen sota l’autoritat militar. Opció aquesta que no agradava gens a les autoritats locals que tenien por de que s'estenguera la por entre la ciutadania si es donara algun cop a saber.
El tira i afluixa entre el govern civil i el militar es feia tens. Fins que es va prendre la decició de -en quant fora segur i possible- traslladar les restes a la base militar més pròpera.
Això no passaria fins cinc anys despres. O és el que van dir per tranquilitzar al govenr civil de la localitat. Però el que passaria realment és que els científics tenien una teoria i aquesta consisitia en el perill de traslladar les restes tant mecàniques com biol·lògiques, amb la por d’una especie d'auto-destrucció o algo semblant. Donada aquesta por els científicis havien fet un plan B.
El Plan B consistia en foradar el pis del magatzem i fer una cambra a una profunditat raonable. Donat que Vila-real estava damunt d'una sèrie de galeries naturals, seria molt fàcil accedir a la cambra més propera. I un cop allí ja veurien.
Crear la infraestructura natural va ser de el més sencill. Els cientifics i militars crearen l’accés principal dins del magatzen i un cop traslladat el material a la profunditat, feren un trasllat fictici per tranquilitzar, així, al govern civil.
Després tot el treball d'investigació va ser relegat a una sèrie d’instal·lacions subterrànies. Encara que arcaiques, eren segures per la ciutadania.
Les necessitats dels científics van ser suplides poc a poc i emmascarades amb diferents obres del magatzem per tal de no crear sospites. Però el problema principal estava en què l’entrada principal al complexe estava dins d'aquest magatzem ja que les restes van ser baixades amb unes grans polees en la vertical del magatzem.
No sabem com aniran els descobriments sobre aquestes restes, pero la quietut que rodeja al magatzem fa sospitar que la feina per part dels cientifics no ha finalitzat i que potser mai no arribem a saber tots els secrets que amaguen les restes de l’OVNI.