Combustió expontània a Vila-real



La historia areplega aquest esdeveniment en tots els periodes de la humanitat. Tot pareix indicar que la nostra ciutat no esta exenta dels moments 'absurds de la vivència humana'.
Qui li anava a dir a Eusebio Fernández que la seua viada s’anava a veure enrevesada aquell mateix dia. Eusebio es va trovar aquell matí amb el seu amic Anselm, vei de Vila-real de tota la vida. Tots dos plegats es ficaren a la millor tasca matinera que coneixien: Anar al bar a fer unes barretges.


El matí transcorria tranquil·lament entre barreja i barreja quant de sobte el Sr. Basili, tambe parroquià del bar, entrà com ànima que duu el dimoni cridant: “Xa! Tu! M'han enviat una carta del banc i m'ham pujat la contribució!”

La temàtica de la discursiò estava servida i parroquians i mestre messoner del bar s'embolicaren en una discussió on tots tenien part de raó i ningú podia fer baixar de cap burra.

Eusebio en un moment d'audàcia va poder arrebatar la batuta a un dels ponents i diari en ma es ficà a llegir declaracions oficials. “El IBI”, “el catastre”, “la recataptació dels ajuntaments”... esclar que en aquesta enumeració d’editorials de premsa el Sr. Anselm no es volgué quedar-se en rere i com a bon jugador de guinyot no feia més que tirrar cartes del palo oposat.






El primer començà alegant els factors que influeixen en el IBI...
El segon alegà que aquests factor estan predefinits des de fa temps i que no es poden cambiar de la nit al dia.

El primer recordà que els factors de la fòrmula son tassats per l'autoritat local i que ella pot fer-los barriar de valor.

El segon recorda que en aquests moments qui fixa el valor que no depen del govern local i per tant són ells els responsables.


La primera sentència dient que els valors que es fixen fora del govern local es van ficar fa temps quant govern local i extern eren iguals.

El segon cita que el govern local ja fa temps que va dir de cambiar-lo, aquest valor, però que no els ha donat la gana.

El primer ennumera l’argument que citarà el govern local quant dia que els valors fixats pels goberns no locals, que en aquell moment eren dels seus, anaven a pujar perquè en aquest poble erem gent sibarita i els sibarites fixen valors sibarites... i que qui no li mole li porte el paelló que se'l menjara... i si escure el paelló farà un empedrao també.
En aquell moment va ser quan els factors ennumerats van fer mella en l’Anselm i es produí la reacció crítica que va provocar una explosió expontánea i pren flama en el pobre home.
Els intents per part dels clients del bar no van poder fer res i el la cloenda va ser inevitable. Les autoritats locals, bombres i ambulàncies no van poder fer res pel pobre home. La instrucció oficial va concloure que es tractava d’un cas de “Combustió espontánea”.
Es tracta d’un dels pocs casos on podem tindre constància oficial per part de autoritats on s'indique aquest fenòmen.


Durant la investigació es van plantejar varies teories per aquest fenòmen. Una parlava de una reacció química per la professió de la víctima, arruixador d’horts. Però pareix ser que l'altra té més pes. Es creu que la ment de Anselm no va poder soportar la quantitat d'informació que s'estava donant enaquell moment.

Possiblement no parega massa informació, però allò cert és que no es tracta de la quantitat, sí que aquesta informació va provocar un colapse cerebral al no poder donar-li solució creant així un sobrecalentament cerebral. Es podria dir que el cervell d’Anselm es va “penjar” com un ordinador.

Comentarios