Demanen el registre de penyes... per facturar el cànon musical?



Certs rumors corren per la vila i ens han produït una barreja de tristor, ràbia, enyorança, incredulitat i sobre tot: "hem fliplat mogolló".
En els temps que corren, tots sabem que són durs, hi ha gent que s'ha ficat a donar-li marxa al múscul de color gris per trobar noves maneres de traure profit a la conjuntura actual i, sobre tot, aprofitar-se del prògim. Així és com volem que conegueu a un personatge, que si bé ara no és conegut ho serà prompte, es tracta de Raimon.
Dit personatge va trobar un dia en un diari com en la capital de provincià la nostra estimada SGAE estava cobrant a les colles el cànon de la propietat intel·lectual per la música que posaven. No li va costar massa pensar i va sumar dos i dos. La solució és molt senzilla: cobrar-ho a la Vila.

Fins ahí pareix senzilla la cosa. Peró, com cobrar ell el cànon? Creiem que a d'ell no li va preocupar molt, senzillament ho va fer. Es presentà a una penya de la ciutat escoltà el tema que sonava i els va remetre una factura.
Desprès, és normal la indignació del president de la penya que veia com li reclamaven quantitats astronòmiques per haver ficat un CD de música casposa tipo regeeton. La reflexió important la farà deprès, i es la següent: "Com sabia eixa persona en quina adressa reclamar?".
La resposta és encara confusa i es veuen dues teories:
Una diu que aquest Sr. Raimon farà pesquises per tal de descobrir el nom del president i la seua adressa. Peró la segona pareix tindre més interés.
No fa massa, es va fer un llistat de les penyes i les noves penyes estan obligades a inscriure's. Seria possible que aquest 'individu' s'haguera fet amb la citada llista?
Les conjectures es fan mil i ens preguntem si alguna persona se la podria facilitar.
Ja fa algo de temps recordarem com en un plenari munipal es varen demanar fer una serie de taules contra la crisis, aquestes taules no van ser acceptades. Peró si es va formar una comissió de la crisis, formada per l'equip de govern. No són molt conegudes les decisions d'aquesta taula. Peró si es sap que en un parell d'ocasions es reunirà.
De les poques persones que van tenir accés a aquestes taules, a banda dels participants, varen ser dos persones. Una era una secretària i un altra Teòfil, un cambrer del bar del cantó que va dur uns tallats.
Al tornar a la parròquia li preguntaren per la citada reunió. Un dels parroquians ens contà que Teòfil no es va saber explicar peró que deia lo següent: "quant vaig entrar deien no sé que d'aprofitar uns cànons"
No sabem molt be si fora cert o no peró el que és segur que tal volta si sumarem dos i dos com va fer Raimon podríem pensar altres coses.

Comentarios