Vila-real és un poble que no li falta de res. Ara tenim tambe la 'bomba H'. Recents desclassificacions d’expedients secrets del govern americà han tret a la llum les intencions del govern USA per instal·lar llançaderes de míssils nuclears a la Plana de Castelló. El conegut com a 'Castle-Plane' buscava nous emplaçaments nuclears a la costa Mediterranea, concretament els geòlecs van dir que la Plana de Castelló seria un lloc adient per la seua composició geològica.
La comarca ja estava clara, aleshores nomes teníem que trobar l’emplaçament adient i això era un altre problema, però l’explicació és més anecdòtica que seria.
Tot això es va començar arrel del conegut intercanvi d'estudiants nordamericans a l’IES Francesc Tàrrega. L’alumne Kevin McCallister va vindre per uns dies a la nostra ciutat. Durant la seua estància el seu pare, el senador Peter McCallister, va vindre a fer una visita.
Pero, qui és Peter McCallister?
El senador McCallister era ni mes ni menys que l’encarregat del departament de seguretat nuclear de la CIA en les competències de 'contra-atacs nuclears'. En aquells dies va aprofitar la visita al seu fill per recorrer la geografia de Castelló. Durant el seu recorregut per la ciutat de Vila-real, diuen, que va quedar impresionat per l’estatua de Jaume I a la plaça del Ajuntament. En aquell moment un funcionari de Ca la Vila el va reconèixer. Aquest funcionari també va estar acompanyant a membres del partit governant a Vila-real a la diputació de Castelló i per la seua facilitat amb l'anglés va conversar amb tots els funcionaris nortamericans.
El funcionari de Ca la Vila, del que desconeixem el nom, va comvidar a Mr. McCallister a fer una volta per l’ajuntament, i com no, el va presentar a l’Alcaldia. Una cosa va dur a un altra i la vetllada va acabar amb un dinar privat de la família McCallister i l’alcalde amb uns quants membres del partit més propers a la cúpula local.
Mr McCallister li va comentar a l’alcalde com d’impresionat havia quedat per l’escultura de Jaume I i anecdòticament li va dir: "Hem dona la impresió d’un míssil sortint del subsol". A l’Alcalde li va fer gràcia el comentari i va afegir que la idea no era tan descabellada. "Tenim pensat reformar tota la plaça i afegir un pàrking subterrani". A Mr. McCallister això li va sonar molt bé i va exposar un pla.
El pla consistia en incloure en el subsol una sèrie de plataformes ocultes amb un míssil nuclear terra-aire.
Això duria a una sèrie de conversacions entre l’executiu de Vila-real i el d’USA que van donar els seus fruits en unes conversacions de prèvies de Favio Briatore i Camps en California. Allí també aparegué el senador McCallister i altres membres del senants dels USA.
La decisió ja estava presa i ara només faltava ficar-la en marxa pas a pas. Les obres a la plaça Major começaven a moure’s i Mr. McCallister va ser convidat a dur els especialistes sobre sitges de llançaderes nuclears. Els especialistes, quant van veure les maquetes dels projectes per a la plaça, ho tingueren clar amb una mirada.
Una de les maquetes tenia unes ales que es desplegaven a les obertures del pàrking i deixava el centre de la plaça lliure. Aprofitant aquest disseny es podrien incloure dues sitges: una aprofitant les rampes i un altre al centre. Els especialistes nuclears ho sentenciaren amb una afirmació: "És perfecte, a més, ja tenim les rampes dintre el disseny."
Però certament, no tot era perfecte. El cap dels especialistes nortamericans, que no va acudir a Vila-real, Mr. John Heard, temps després quant tinguè els planols i la maqueta al seu despatx vullgué incloure més aspectes. Mr. Heard no tenia molt clar allò que hi haguera una escultura tan gran al centre de la plaça, ja que no permitiria pivotar a les rampes de llançament.
Posteriorment s'ha vist que el projecte no havia contemplat moltes coses. Va fer falta posar uns reforços per tal de facilitar la movilitat de la rampa i les comportes de obertura. Altres dificultats que no contemplava el projecte eren els subsols de la plaça, qui havia d'imaginar que sota la plaça es desplegaven una sèrie de cavernes subterrànies.
Totes aquestes dificultats van tindre que ser subsanades econòmicament.
Però el principal problema amb qui ningú va pensar és on es podria ubicar el centre de control. Els transformadors elèctrics havien sigut instal·lats abans de començar les obres i els projectes. Els tècnics nortamericans volien instal·lar uns transformadors dins de les sitges però l’arquitectura no ho permitia, es corria el risc que al disparar les sitges es cortocircuitaren per la reververància de la cova subterrània. Com sempre la solució va vindre de mà de l’anècdota de Peter McCallister. En un dels viatges de control del projecte es va reunir amb l’alcalde de Vila-real al seu despatx i Mr. McCallister li va comentar: "M'agrada l’arquitectura mediterrània que teniu ací, tens una bona col·lecció d'antiguitats al teu despatx". L’alcalde i els asesors no van saber que contestar. Pues Mr. McCallister prenia com antiguitats el mobiliari del alcalde. Un dels joves assesors de l’alcalde va pendre la iniciativa i tingué una idea que va dir sense pensar: "Hem pensat traslladar-les a un museu i renovar el despatx. Per què no un dels seus assesors ens fa un projecte nou de despatx? més modern", i Mr. McCallister va dir que ho deixaren en les seues mans, però que no seria econòmic, doncs els interioristes que treballen per al govern USA són molt exclusius. Així que si volien estalviar un poc podrien incloure el projecte del seu despatx dins de les sitges nuclears. L’alcalde i els asesors no acabaven de comprendre el que deia Mr. McCallister, i ell va fegir: "Voldria tindre un botó roig de llançament a la seua taula?"
Els primers esborranys del projecte de despatx no es van fer esperar, per suposat van ser un èxit total. Tan d'exit van tindre que el projecte va tindre unes ampliacions per tindre tota la planta.
A finals de 2007 es va fer la inauguració oficial de l’obra. Encara que setmanes després en 'petit comite' es va fer la inaguració de 'l’altra obra'. Mandataris dels USA i alguns tècnics es van reunir per fer la visita a les instal·lacions.
L’obra ja està conclosa, ara només queda que els ciutadans de Vila-real no tinguen que fer ús del 'red button' de la taula del seu alcalde, per bé del món sencer.
La comarca ja estava clara, aleshores nomes teníem que trobar l’emplaçament adient i això era un altre problema, però l’explicació és més anecdòtica que seria.
Tot això es va començar arrel del conegut intercanvi d'estudiants nordamericans a l’IES Francesc Tàrrega. L’alumne Kevin McCallister va vindre per uns dies a la nostra ciutat. Durant la seua estància el seu pare, el senador Peter McCallister, va vindre a fer una visita.
Pero, qui és Peter McCallister?
El senador McCallister era ni mes ni menys que l’encarregat del departament de seguretat nuclear de la CIA en les competències de 'contra-atacs nuclears'. En aquells dies va aprofitar la visita al seu fill per recorrer la geografia de Castelló. Durant el seu recorregut per la ciutat de Vila-real, diuen, que va quedar impresionat per l’estatua de Jaume I a la plaça del Ajuntament. En aquell moment un funcionari de Ca la Vila el va reconèixer. Aquest funcionari també va estar acompanyant a membres del partit governant a Vila-real a la diputació de Castelló i per la seua facilitat amb l'anglés va conversar amb tots els funcionaris nortamericans.
El funcionari de Ca la Vila, del que desconeixem el nom, va comvidar a Mr. McCallister a fer una volta per l’ajuntament, i com no, el va presentar a l’Alcaldia. Una cosa va dur a un altra i la vetllada va acabar amb un dinar privat de la família McCallister i l’alcalde amb uns quants membres del partit més propers a la cúpula local.
Mr McCallister li va comentar a l’alcalde com d’impresionat havia quedat per l’escultura de Jaume I i anecdòticament li va dir: "Hem dona la impresió d’un míssil sortint del subsol". A l’Alcalde li va fer gràcia el comentari i va afegir que la idea no era tan descabellada. "Tenim pensat reformar tota la plaça i afegir un pàrking subterrani". A Mr. McCallister això li va sonar molt bé i va exposar un pla.
El pla consistia en incloure en el subsol una sèrie de plataformes ocultes amb un míssil nuclear terra-aire.
Això duria a una sèrie de conversacions entre l’executiu de Vila-real i el d’USA que van donar els seus fruits en unes conversacions de prèvies de Favio Briatore i Camps en California. Allí també aparegué el senador McCallister i altres membres del senants dels USA.
La decisió ja estava presa i ara només faltava ficar-la en marxa pas a pas. Les obres a la plaça Major começaven a moure’s i Mr. McCallister va ser convidat a dur els especialistes sobre sitges de llançaderes nuclears. Els especialistes, quant van veure les maquetes dels projectes per a la plaça, ho tingueren clar amb una mirada.
Una de les maquetes tenia unes ales que es desplegaven a les obertures del pàrking i deixava el centre de la plaça lliure. Aprofitant aquest disseny es podrien incloure dues sitges: una aprofitant les rampes i un altre al centre. Els especialistes nuclears ho sentenciaren amb una afirmació: "És perfecte, a més, ja tenim les rampes dintre el disseny."
Però certament, no tot era perfecte. El cap dels especialistes nortamericans, que no va acudir a Vila-real, Mr. John Heard, temps després quant tinguè els planols i la maqueta al seu despatx vullgué incloure més aspectes. Mr. Heard no tenia molt clar allò que hi haguera una escultura tan gran al centre de la plaça, ja que no permitiria pivotar a les rampes de llançament.
Posteriorment s'ha vist que el projecte no havia contemplat moltes coses. Va fer falta posar uns reforços per tal de facilitar la movilitat de la rampa i les comportes de obertura. Altres dificultats que no contemplava el projecte eren els subsols de la plaça, qui havia d'imaginar que sota la plaça es desplegaven una sèrie de cavernes subterrànies.
Totes aquestes dificultats van tindre que ser subsanades econòmicament.
Però el principal problema amb qui ningú va pensar és on es podria ubicar el centre de control. Els transformadors elèctrics havien sigut instal·lats abans de començar les obres i els projectes. Els tècnics nortamericans volien instal·lar uns transformadors dins de les sitges però l’arquitectura no ho permitia, es corria el risc que al disparar les sitges es cortocircuitaren per la reververància de la cova subterrània. Com sempre la solució va vindre de mà de l’anècdota de Peter McCallister. En un dels viatges de control del projecte es va reunir amb l’alcalde de Vila-real al seu despatx i Mr. McCallister li va comentar: "M'agrada l’arquitectura mediterrània que teniu ací, tens una bona col·lecció d'antiguitats al teu despatx". L’alcalde i els asesors no van saber que contestar. Pues Mr. McCallister prenia com antiguitats el mobiliari del alcalde. Un dels joves assesors de l’alcalde va pendre la iniciativa i tingué una idea que va dir sense pensar: "Hem pensat traslladar-les a un museu i renovar el despatx. Per què no un dels seus assesors ens fa un projecte nou de despatx? més modern", i Mr. McCallister va dir que ho deixaren en les seues mans, però que no seria econòmic, doncs els interioristes que treballen per al govern USA són molt exclusius. Així que si volien estalviar un poc podrien incloure el projecte del seu despatx dins de les sitges nuclears. L’alcalde i els asesors no acabaven de comprendre el que deia Mr. McCallister, i ell va fegir: "Voldria tindre un botó roig de llançament a la seua taula?"
Els primers esborranys del projecte de despatx no es van fer esperar, per suposat van ser un èxit total. Tan d'exit van tindre que el projecte va tindre unes ampliacions per tindre tota la planta.
A finals de 2007 es va fer la inauguració oficial de l’obra. Encara que setmanes després en 'petit comite' es va fer la inaguració de 'l’altra obra'. Mandataris dels USA i alguns tècnics es van reunir per fer la visita a les instal·lacions.
L’obra ja està conclosa, ara només queda que els ciutadans de Vila-real no tinguen que fer ús del 'red button' de la taula del seu alcalde, per bé del món sencer.
nunca pense que iba a encontrara a Aleister Crowley en Villa Real y con articulos tan interesantes...
ResponderEliminar