El joc de Vila-real... en el Desert de les Plames

‘Joc de Vila-real’ era una forma lúdica de representar el dia a dia de la ciutat i del seu comerç local. El títol que va ser dissenyar per al promoció del comerç, inspirat en altres iniciatives publicitaries similars, presenta un misteri que no que narra el propi joc. La llegenda s’ha convertit en realitat: La troballa de les caixes del ‘Joc de Vila-real’ en una zona del Desert de les Palmes posa punt final a aquesta increïble història.
L’origen del joc de taula ‘Joc de Vila-real’ es remunta a 2018. El regidor d’Economia, Xavier Ochando, va presentar en desembre de 2018 una nova iniciativa, que compta amb el institucional i altres entitats. Duts per l’èxit d’altres iniciatives similars sexistes Vila-real no anava a ser menys.

Una de les idees que van sorgir va ser la d’adaptar la història d’un altre joc de taula, un sector que estava en auge i que cada vegada oferia més possibilitats. Aquí va entrar UCOVI en joc.
La gent d’UCOVI es va fixar en altres jocs exitosos, i van arribar a pagar una xifra desorbitada pel fer us d’un conegut sistema de joc de taula. Es tractava d’una xifra realment desorbitada per al sector dels joc de taula del moment. No obstant això, en UCOVI confiaven a poder treure profit a l’èxit ja demostrat del joc original, a la seva legió de fans que era més que addicta a cada nova edició del joc.
Una vegada adquirits els drets, es va posar en marxa el procés de creació del joc. En aquest punt, UCOVI va confiar en Batiste Rodríguez, al qual se li va encarregar la tasca de refer el joc i adaptar-lo al marc simbòlic de Vila-real i els seus comerços. Batiste Rodríguez  és un dels vila-realencs amb més trajectòria a les seues esquenes en el món dels wargames i jocs de taula. Grans empreses del sector han contat amb ell per la creació o per la reedició dels millors llocs del mercat. Des de ‘El Imperio Cobra’ fins ‘Los colonos de Catán’ Batiste Rodríguez ha estat present en tots els seus aspectes de la creació.

DISSENYANT UN JOCS EXITÓS?
El repte comptava amb la pressió de no defraudar als vila-realencs ni als fans, al que es va afegir un factor que molts consideren determinant per al pobre resultat final que tindria: el títol havia d’estar llest en qüestió d’un mes. D’aquesta forma, Rodríguez va tenir una mica més de quatre setmanes per a dissenyar el joc de taula ‘Joc de Vila-real’.
La limitació de temps es va deure a un intent per aprofitar al màxim la proximitat dels Nadals. La idea va arribar tard i ja se sap que les presses no són bones. Però Batiste Rodríguez es va ficar al front del projecte i va garantir el seu èxit.
Es buscava que el joc es publiqués quan les vendes del comerç local són més elevades. Encara que així va ser, i es va aconseguir un gran inici de vendes, la limitació de temps per al desenvolupament va provocar que el títol fora d’una qualitat molt baixa. De fet, les presses van impedir realitzar proves del joc per a conèixer la seva millora.
D’aquesta forma es va llançar el joc de forma precipitada i amb excessiva confiança donada a Batiste Rodríguez. Va produir grans quantitats del ‘Joc de Vila-real’ i va pressionar als distribuïdors perquè fessin grans comandes. Encara que en els primers instants de la seva comercialització, ‘Joc de Vila-real’ va aconseguir ser un dels jocs més venuts de Vila-real, no va trigar a rebre crítiques d’usuaris i experts i es van retornar la majoria dels jocs, el mateix dia de la seua adquisició.
L’entitat Vila-realenca va veure com la seva gran aposta fracassava, la qual cosa va aguditzar una crisi. Abans d’això, i amb milers de unitats del ‘Joc de Vila-real’ en les prestatgeries de molts comerços locals, Batiste Rodríguez va optar per desfer-se dels jocs. Una mesura per emmascarar el seu prestigi com a dissenyador de jocs de taula.

Batiste Rodrígez. Durant una presentacio d'un dels seus jocs en 2004.

LA FI DE LA HISTÒRIA?
Des de l’estrepitós fracàs del joc i la fallida de Batiste Rodríguez, s’ha especulat amb la destinació de les milers de còpies del ‘Joc de Vila-real’. Es tractava d’una llegenda molt comuna en el món dels joc de taula. L’opció que els jocs estiguessin enterrats era la més estesa, encara que no se sabia amb exactitud si era cert. Vista l’apassionant història darrere del joc, les comunitats de jugadors de wargames i jocs de rol van decidir que valia la pena intentar aprofundir en la destinació del joc. En aquest sentit, Arqueolegs i alguns grups de jugadors de wargames, rol i jocs de taula  van començar a buscar la veritat darrere del mite, intentant localitzar el punt exacte en el qual haurien d’estar enterrades les caixes del ‘Joc de Vila-real’.
Després dels esbrinaments pertinents i els tràmits administratius oportuns, es va aconseguir el permís per a excavar en el desert de Les palmes, en Benicàssim. En aquest lloc era on suposadament Batiste Rodríguez i un grup de becaris del seu estudi van enviar diversos camions amb les caixes del ‘Joc de Vila-real’.
Per al 28 de Desembre Iker va citar als curiosos i amants del món dels joc de taula, de manera que es pogués posar fi al misteri i comprovar si Batiste Rodríguez va enterrar el joc o no. Després de diverses hores de treballs, un grup de jugadors de rol confirmava que les caixes estaven exactament on s’esperava, enterrats als peus de les runes del monestir carmelita.
Amb el descobriment del ‘Joc de Vila-real’ s’ha tancat una de les històries més cèlebres al voltant del món dels joc de taula. Així, el títol ‘Joc de Vila-real’ ja és part de la història per dos motius: per ser el pitjor joc mai creat i per ser protagonista d’una de les trames més enrevessades de tot el sector dels wargames i jocs de taula.
Tant es així que la comunitat internacional de Jocs de Taula i Wargames va decidir retirar els premis concedits a Batiste Rodríguez. Jocs com ‘Colonos de Catán’, ‘Saboteur’ o ‘Ciudadelas’ contarem amb Batiste Rodríguez com uns dels seus cocreadors principals i han perdut les seues mencions honorifiques.

Grup de Jugadors de rol durant les excavacions en el Deser de les Palmes.

POSSIBLEMENT EL PITJOR JOC DE LA HISTÒRIA’?
‘Joc de Vila-real’ és considerat per molts com el pitjor joc de la història. La precipitació de Batiste Rodríguez en el seu desenvolupament és una de les claus del fracàs del títol, encara que la veritat és que el plantejament del joc per si mateix tampoc va convèncer als fans d’un joc original ja exitós.
Per a aconseguir guanyar el jugador ha de complir l’objectiu del joc, recórrer diferents llocs i comerços de Vila-real. La navegabilitat es molt bàsica i l’aventura està limitada per un usuari ja expert en uns jocs de taula mes elaborats. No obstant això, la mecànica, el disseny, els gràfics i fins i tot el seu control són realment millorables i expliquen el seu fracàs.
Els interessats a provar ‘Joc de Vila-real’ i comprovar de primera mà el seu nefast desenvolupament, per part de Batiste,  encara són a temps de fer-ho. Existeixen versions del ‘Joc de Vila-real’... sols cal trovar-lo... si Batiste ens deixa.