Són moltes les persones que es pregunten que ha estat de la Universitat de les Ciències de la Salut (UCS) que volíem instal·lar a la nostra ciutat. Les campanyes i manifestacions, e inclús carreres que es van fer. Sabem que una famosa empresa local volia fer unes banderes per decorar totes les finestres del centre. Persuposat amb la seua marca per demostrar el seu patriotisme per la nostra ciutat, més enllà de qualsevol dubte. Una campanya sense precedents per recollir firmes dels nostres ciutadans que va calar dins de tots nosaltres. Però? que ha estat de tot això?
Tal volta tindríem que fer uns passos enrere per veure-ho tot des de una altra perspectiva.
Farà poc més d'un any, per principis de 2009, quan la idea que una nova universitat es volia establir a la UJI. El lloc encara no determinat feia molt atractiva l'idea que poguera ser fòra de la ciutat de Castelló. Vila-real recollia eixa idea i es presentaren en el plenari de l’ajuntament una sèrie de mocions per tal que es s’atorgara a Vila-real seu de la nova universitat. Aquest paquet de mocions, presentades pel partit de la oposició, no van cuallar i és així com Vila-real veu passar el tren de la universitat en la ciutat.
Què passà allí? com és que després de la negativa es fa una campanya sense precedents?
La resposta ens la tindra de donar Llúcia Libòria. Aquesta Srta. és la representant de la corporació Oriana en la seua divisió en les comarques de Castelló. Oriana du el control de vendes de diferents productes i empreses en el nostre territori.
En eixos moments estaven fent un estudi de mercat per tal de donar als seus clients posibilitats de pujar les vendes. Entre elles estava l’empresa Avon que volia introduir-se més a la nostra comarca, on la cosa pareixia que no li cuallava massa bé.La srta. Llúcia contactà amb la responsable d’Avon a la provincia de Castelló, anomenda des d’aquest moment com la Mss. X. Totes dues, amb un equip d'assesors, estaven buscan possibles vies d'obrir mercat. Després d’una llarga reunió, i sense massa idees al cap, es prengueren un descans. Una de les col·laboradores trauria una sèrie de fulls de paper per demanar als presents que signaren. Es tractava d’una sol·licitut humanitària clàssica on es demana a la gent la signatura, el DNI i l’adressa. Mss X entre rises li demanà després els fulls per enviar-li’ls als venedores de la seua companyia. Entre risses la Srta. Llúcia li diria que la idea no era tan mala.
I com si es tractara d’un musical de Mel Brooks s'elaborà la idea. Hi havia que buscar una causa que no tinga massa repercusió, demanar signatures i després trencar el projecte amb l’excusa que no ha cuallat. Després eixes dades i adresses es gastarian per a la Corporació Oriana i els seus clients que aportarien el capital, molt simbòlic ja que no faria falta massa calés, per tal de produir la cadena de voluntaris que buscarian les signatures.
Entre moltes causes s'incluí la de la UCS de Vila-real. Creem que en aquella reunió tindria que haver algun vila-realenc, o més d’un ja que la idea va ser eixa.
La campanya està servida. Un parell de voluntaris per tantejar el terreny es van distribuir per la ciutat. L’èxit va ser grandios. La campanya es va ampliar amb nous voluntaris, folletos, ect... L'intenció de Oriana era que la campanya passarà amb la mínima repercusió. Pareix que la cosa no va a ser possible. L’eco de la campanya va calar molt en la societat i el consitori es va adonar del clamor social.
La Srta. X va aconseguir incloure en la seua campanya a certes persones molt properes al govern local. Possiblement ells no sapigueren que estaven ajudant a la corporació Oriana. Però, gràcies a elles la campanya va aconseguir nous canals per tal de tindre més difusió.
Els actes per aconseguir més signatures es feien uns rere d'altres i el volum de fulls amb dades arribaven per caixes. Pareixia que la cosa no tindria fi. Però com tot, en algun moment tindria que parar-se. I eixe punt va arrribar.
Un dia es presentà la nova UCS en Castelló, es descartà la proposta de Vila-real. Segurament els membres de la Corp. Oriana van tindre el cor en un puny, ja que la commoció popular va ser prou gran. Ahi es on surten les autoritats locals i donen les explicaions oportunes i més recurents possibles i així calmar al poble.
Con forme arribaren els voluntaris desapareixeren. Ells i els fulls de les firmes. On anaren a parar?
Trobem a l’informe de les conclusions de la Corp. Oriana que van ser trasladats i procesats amb computadores per treure les dades que serien traspassades a les empreses associades a la corporació.
I serà quant, ara, poc a poc la sombra dels vendors a domicilis està llençant-se sobre la Vila. Són moltes les persones que s'han adonat que poc a poc i cada cop són més els venedors i comercials porta a porta. Però això ha estat una avantguarda del que ens ha de vindre...
Prepareu-vos perquè d'aci a poc Avon trucara a la teua porta...
Comentarios
Publicar un comentario